El
pensador de referència del liberalisme, Adam Smith, i el de la
socialdemocràcia, John Maynard Keynes, estaven d’acord en una
cosa: La importància de les infraestructures. L’escocès va
escriure que “la
falta d’infraestructures és el principal fre al progrés de les
indústries i les ciutats”,
mentre l’anglès sempre va defensar que la inversió en
infraestructures és un element central per reactivar una economia en
dificultats.
Sembla
clar, doncs, que la prosperitat de Catalunya passa per millorar les
carreteres i els ferrocarrils, pel corredor mediterrani, per la
connectivitats dels aeroports i pels accessos al port de Barcelona.
Els
nostres impostos els recapta el govern d’Espanya, així que haurien
de ser les institucions espanyoles que invertissin en aquestes
infraestructures i vetllessin perquè donessin bon servei. Ho fan? La
pregunta és un insult als usuaris de Rodalies.
La
conclusió és òbvia: la nostra prosperitat no és un objectiu de
les institucions espanyoles. Necessitem institucions pròpies, doncs.
Volem que els nostres impostos serveixin per fer allò que ens cal
per no ofegar-nos econòmicament. Si més no, volem comptar-nos per
veure quants preferim institucions pròpies i quants es conformen en
seguir depenent dels ministeris espanyols. I com es fa per comptar?
Doncs es posa una urna i es compten els vots, com a qualsevol
democràcia civilitzada.
Enric
Casulleras,
professor de la Universitat de Vic
professor de la Universitat de Vic
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada