La
independència és la millor garantia per legislar segons les nostres
necessitats, sense ser impugnats constantment
Catalunya
ha aconseguit reduir a només 40 minuts el temps que triga un pacient
amb ictus des del moment que arriba a l’hospital fins que se li
aplica el tractament d’urgència. Això ha fet que l’Organització
Mundial de la Salut vulgui exportar el model català a tota la Unió
Europea. Catalunya també és el primer sistema sanitari europeu que
pot detectar la Immunodeficiència Combinada Greu als nounats, una
terrible malaltia genètica també coneguda com a “nens bombolla”.
Són dos exemples de com quan les administracions catalanes tenen
llibertat suficient poden posar en pràctica models de referència al
món.
Desgraciadament,
fins i tot en Salut, un àmbit teòricament transferit en la seva
totalitat a la Generalitat, l’Estat boicoteja i aigualeix totes les
iniciatives catalanes. Per començar, amb una política devastadora
de retallades que obliga a assumir la responsabilitat de la inversió
en Salut i Educació a les comunitats autònomes, mentre partides
estatals com Defensa s’han mantingut gairebé intactes.
De
fet, els contraris a la independència fan gala d’un cinisme
inaudit quan neguen les qualitats del nostre sistema sanitari o fan
encara una cosa més greu: gosen actuar contra l'estat del benestar i
la cohesió social per defensar la seva idea nacional de la unitat de
l'Estat (“Les hemos destrozado el sistema sanitario”). És
inevitable: la lluita pels drets sempre ha topat, arreu, amb els
reaccionaris a qui beneficia l'’status quo’. Si no se'n surten,
per sort, és gràcies als milers de professionals que, malgrat
l'escanyament pressupostari, cada dia es lleven i treballen amb
empenta i amb una gran dedicació i sacrifici per servir els seus
conciutadans i, malgrat tot, garantir-los un dels millors sistemes
sanitaris del món.
Per
què molts professionals sanitaris creiem que la independència és
el millor instrument per garantir la salut dels nostres conciutadans?
La raó de fons és que, a la República Catalana, legislarem d'acord
amb les nostres necessitats específiques, sense ser impugnats de
forma permanent. Aquesta raó de fons té tres conseqüències
operatives: podrem procurar un model de gestió cada cop més
eficient, podrem dedicar més part de la riquesa produïda al sistema
de salut i podrem recuperar la retribució als professionals del món
sanitari.
El
projecte de llei d'accés universal a l'assistència sanitària, en
tràmit al Parament, estableix solemnement que totes les persones
residents a Catalunya tenen dret a l'assistència sanitària pública
a càrrec del Servei Català de la Salut (CatSalut), restablint al
nostre territori la universalització de l’assistència sanitària.
Un cop aprovada, haurem d’esperar el tradicional recurs al Tribunal
Constitucional, que suspendrà automàticament l’esperança de
milers de persones durant sis mesos més. Si fóssim independents, la
Llei ja estaria en vigor.
La
nova República Catalana ens presenta l'oportunitat de convertir la
transparència en eix fonamental de la gestió pública, amb la
màxima exigència democràtica. Aquesta transparència en l’ús
dels recursos públics del nostre sistema sanitari és el que haurà
de garantir a tots els ciutadans de Catalunya la millor assistència
possible a tots els nivells al llarg del temps.
Qui
dubta que, amb la independència, tenim l'oportunitat de fer realitat
un sistema sanitari millor? Un sistema on es parli d’inversió més
que no pas despesa en Salut? La capacitat dels professionals
catalans, la recerca i la docència al màxim nivell són el fonament
d'aquesta aspiració. La construcció de la Salut de la República
Catalana ha de permetre crear un sistema de tothom i per a tothom
basat en els principis bàsics d’equitat, qualitat, sostenibilitat
i universalitat.
Pere Joan Cardona, metge
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada