Crear
el nou Estat català generarà uns 50.000 llocs de treball i podrà
fixar un salari mínim que posi fi a sous de misèria
El
pitjor problema de l’economia en els darrers 10 anys ha estat,
sense cap mensa dubte, l’alt nivell d’atur. Taxes del 26% (2013)
són un fracàs per un doble motiu: 1) perquè en cap país del món
avançat s’hauria permès, i 2) perquè cap país hagués actuat
amb la passivitat i la resignació amb que ha actuat l’Estat
espanyol. I si pel conjunt de la població activa la taxa d’atur ha
estat altíssima, pels joves de menys de 25 anys encara ha estat molt
pitjor: al 2013 va assolir a Espanya el dramàtic registre del 55,5%.
A
Catalunya les dades també han estat dolentes, però no tant i han
evolucionat millor. Agafant les dades més recents de l’EPA (2016),
la taxa d’atur dels menors de 25 anys es va situar en el 34,3%,
(46,7% a la resta de l’Estat) gràcies a la recuperació econòmica
en curs. Però vaja, estem parlant d’uns nivells que a Àustria, a
Dinamarca o a Alemanya, per exemple, haurien provocat un estat
d’emergència nacional i un pla de xoc. A Espanya no, al 2016
encara es conviu amb un atur global del 19,6%, a Catalunya del 15,7%
i a la resta d’Espanya (sense Catalunya) del 20,4%.
Una
Catalunya independent permetria millorar aquests mal registres
crònics, que en el cas dels joves el qualificatiu més suau seria
d’escandalosos? Doncs dependria de de la política empresarial que
seguís l’Estat català i també de la seva política laboral.
De
moment tenim una cosa a favor: les taxes d’atur en el punt de
partida de la independència són més baixes (4,7 punts percentuals
pel conjunt d’actius i 12,4 punts percentuals pels menors de 25
anys). D’altra banda, es evident que l’economia catalana té una
musculatura molt important, amb més 250.000 empreses, amb una
orientació clara cap a mercats internacionals, amb un bon sistema
d’innovació, entre altres característiques que la fan viable. El
sector públic també ho seria de viable, com és prou conegut. Ara
bé, per a reduir l’atur general i el juvenil no n’hi ha prou amb
un estat sanejat i una base productiva i exportadora.
Amb
Estat propi, com a mínim tres coses ens anirien a favor: 1) crear
les estructures d’Estat que farien falta comporta generar segons
algunes estimacions 50.000 nous llocs de treball; 2) l’Estat català
disposaria de competències plenes en matèria laboral, cosa que ara
no té i va a remolc de l’espanyol, que no és precisament un model
a seguir; 3) l’Estat català podria fixar un salari mínim en línia
amb el que tenen els països de nivell de desenvolupament semblant, i
començar a deixar de competir a base de sous de misèria,
especialment entre els més joves.
La
independència no és la garantia d’èxit de situar l’atur
juvenil en un nivell digne, però sí que és, no en tinguin cap
dubte, una oportunitat inigualable per a aconseguir-ho.
Modest Guinjoan. Economista
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada