Alguns
partits polítics defensen un
Estat espanyol federal on
Catalunya seria un d'aquests estats o
un
Estat espanyol
que permeti un referèndum d'autodeterminació a
Catalunya,
però aquests partits amaguen deliberadament les dificultats
insalvables que comporta la reforma de la Constitució espanyola,
que és necessària per fer realitat els objectius que proposen.
Xavier
Domènech (candidat d'En Comú Podem) deia en una entrevista a LA
VANGUARDIA del 28 de maig que «No era cert que Espanya no es pugui
transformar» però amagava que per al referèndum d'autodeterminació
era necessària la modificació de la Constitució espanyola.
Meritxell Batet (candidata del PSOE) en una entrevista al EL PUNT
AVUI del 3 de juny es declarava partidària d'una reforma de la
Constitució espanyola en sentit federal sense esmentar-ne les
dificultats. Són propostes que queden bé i que poden enganyar a
moltes persones
si
no s'explica què comporten.
Resumim
a continuació com la Constitució espanyola preveu la seva reforma
perquè tinguem clar si és possible o no.
En
una primera legislatura, el Congrés dels Diputats hauria d'acordar
la proposta
de modificació
per dos
terços del Congrés i també per dos terços del Senat.
Cap dels partits que proposa un dels dos objectius esmentats
arribaria al nombre de diputats i senadors necessaris (234 i 178).
Com
que és segur que els partits favorables a la modificació de la
Constitució espanyola no arribaran als dos terços ni del Congrés
ni del Senat, la
proposta de reforma de la constitució no s'aprovarà i, molt
probablement, no s'arribarà ni a presentar.
Suposem,
però, que per un miracle s'aprovés la proposta de modificació. En
aquest cas, la constitució espanyola ha previst més obstacles.
Primer de tot es dissoldrien les Corts i es convocarien noves
eleccions. Us ho imagineu? Ara, dissoldrien les Corts i convocarien
noves eleccions? Ara, noves eleccions, després de mesos amb un
govern espanyol en funcions?
Continuem,
però, amb la ficció: les Corts resultants (segona legislatura) no
quedarien vinculades a l'esmentat propòsit de reforma
constitucional, qüestió que només es
passaria a estudiar si
el
Congrés per majoria simple i el Senat per majoria absoluta
volguessin continuar
amb
la reforma.
Finalment,
suposant que s'ha aprovat continuar amb la reforma, s'hauria
d'aprovar una altra vegada per dos terços de les noves Corts (tant
del Congrés com del Senat) i, a més a més, sotmetre-la a
referèndum de tot l'Estat.
Els
obstacles són tants, que és evident que l'objectiu de la
constitució espanyola en aquest punt no és permetre'n la reforma,
sinó impedir-la.
No
ho afirmem nosaltres, ho afirmen constitucionalistes espanyols, com
podeu llegir a l'article de Ponç Feliu que enllacem:
Nota
Aquest
tema es basa en l'article 168 de la Constitució espanyola que blinda
el títol preliminar d'aquesta constitució, que estableix la
«soberanía nacional del pueblo español» i «la indisoluble unidad
de la Nación española».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada