La política dels fets que causa pànic a Madrid
Naciodigital.cat l'article
«La tremolor de cames que afecta alguns sobiranistes en veure que passem del dit al fet, es transforma en pànic a Madrid, on no saben com respondre als actes del Parlament cap a la independència»
Germà Capdevila | 04/02/2016 a les 00:00h
Ras i curt: cal aplaudir els estrategues que van triar l'endemà de
l'encàrrec del rei a Pedro Sánchez de formar govern a Madrid, per
presentar al registre del Parlament les tres grans lleis que han de
definir el marc normatiu que ha de permetre el naixement de la nova
República.
No se m'acut una millor resposta al menyspreu de la classe política espanyola vers Catalunya. El PP –un cop més– ens fa servir d'espantall, el PSOE ens exclou d'antuvi de les negociacions per formar govern, Podemos accepta que s'exclogui En Comú Podem de la ronda de contactes amb Sánchez i per Ciutadanos senzillament no existim com a poble. Com a cirera del pastís, l'Audiència Nacional investiga l'ANC i els ajuntaments catalans que han comès l'acte terrorista de votar mocions als plens.
En un context polític com aquest –res de nou sota el sol– no val la pena perdre ni cinc minuts en intentar que se'ns escolti o en imaginar alguna concessió per part de Madrid per assegurar-se l'abstenció o el vot favorable dels independentistes catalans. El millor missatge per als catalans, per a Espanya, per a Europa i per al món és continuar executant el full de ruta aprovat el 9 de novembre, sense ni tan sols desviar la mirada cap a Ponent.
Ahir al Parlament va executar un nou acte de sobirania, en presentar les tres lleis previstes per la resolució suspesa pel Tribunal Constitucional. Ja ho deia la mateixa resolució: desconeixem l'autoritat dels tribunals espanyols en aquesta matèria. Però en comptes d'encallar-nos en declaracions i contradeclaracions, senzillament es presenten les lleis al Parlament. Espanya ha caigut en la seva pròpia trampa, perquè cap instància judicial pot suprimir el debat polític, que és intrínsec a la feina d'un Parlament.
És un curs d'acció que provoca desorientació a l'Estat. La tremolor de cames que fa uns dies dèiem que afecta alguns sobiranistes en veure que passem del dit al fet, es transforma en pànic a Madrid, on no saben com respondre als actes concrets del Parlament cap a la independència. El TC pot continuar suspenent cada passa, però no hi ha manera d'evitar que els diputats catalans continuïn fent la feina i acabin d'aquí a 18 mesos un nou marc legal perfectament dissenyat i a punt per posar-lo en marxa.
Madrid sap que segons quines mesures poden esdevenir la justificació perfecta perquè l'independentisme català premi l'accelerador, i es troba en un atzucac que s'agreuja pel caos polític que es viu a la capital espanyola. Vaig a comprar crispetes.
No se m'acut una millor resposta al menyspreu de la classe política espanyola vers Catalunya. El PP –un cop més– ens fa servir d'espantall, el PSOE ens exclou d'antuvi de les negociacions per formar govern, Podemos accepta que s'exclogui En Comú Podem de la ronda de contactes amb Sánchez i per Ciutadanos senzillament no existim com a poble. Com a cirera del pastís, l'Audiència Nacional investiga l'ANC i els ajuntaments catalans que han comès l'acte terrorista de votar mocions als plens.
En un context polític com aquest –res de nou sota el sol– no val la pena perdre ni cinc minuts en intentar que se'ns escolti o en imaginar alguna concessió per part de Madrid per assegurar-se l'abstenció o el vot favorable dels independentistes catalans. El millor missatge per als catalans, per a Espanya, per a Europa i per al món és continuar executant el full de ruta aprovat el 9 de novembre, sense ni tan sols desviar la mirada cap a Ponent.
Ahir al Parlament va executar un nou acte de sobirania, en presentar les tres lleis previstes per la resolució suspesa pel Tribunal Constitucional. Ja ho deia la mateixa resolució: desconeixem l'autoritat dels tribunals espanyols en aquesta matèria. Però en comptes d'encallar-nos en declaracions i contradeclaracions, senzillament es presenten les lleis al Parlament. Espanya ha caigut en la seva pròpia trampa, perquè cap instància judicial pot suprimir el debat polític, que és intrínsec a la feina d'un Parlament.
És un curs d'acció que provoca desorientació a l'Estat. La tremolor de cames que fa uns dies dèiem que afecta alguns sobiranistes en veure que passem del dit al fet, es transforma en pànic a Madrid, on no saben com respondre als actes concrets del Parlament cap a la independència. El TC pot continuar suspenent cada passa, però no hi ha manera d'evitar que els diputats catalans continuïn fent la feina i acabin d'aquí a 18 mesos un nou marc legal perfectament dissenyat i a punt per posar-lo en marxa.
Madrid sap que segons quines mesures poden esdevenir la justificació perfecta perquè l'independentisme català premi l'accelerador, i es troba en un atzucac que s'agreuja pel caos polític que es viu a la capital espanyola. Vaig a comprar crispetes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada