Comptador pel Referèndum

diumenge, de juny 28, 2015

TEMA 1. PER QUÈ VOLEM LA REPÚBLICA CATALANA? (1a part)

Per raons econòmiques, per raons socials, per raons polítiques, per raons culturals, per dignitat i responsabilitat. 

Avui les dues primeres raons:



PER RAONS ECONÒMIQUES


Una tercera part dels impostos que es paguen a Catalunya no tornen. L’any 2010 el dèficit va ser de  16.543 milions d’euros (MEUR). Aquesta quantitat és equivalent a tot l'estat del benestar de la Generalitat de Catalunya: tota la sanitat, tot l'ensenyament i tota la protecció social. Amb aquests diners es podrien pagar moltes coses (pressupost anual mitjà d’un hospital 300 MEUR,  d’una universitat 130 MEUR, de TV3 235 MEUR, de mossos d’esquadra i bombers 900 MEUR) i es podrà activar la nostra economia amb crèdits a les empreses per sortir més aviat de la crisi. La República Catalana independent gestionarà tots els nostres impostos.

L’Estat espanyol no inverteix com caldria en infraestructures a Catalunya: Hem de pagar peatges a les autopistes, hi ha avaries constants en els trens de rodalies, no s'ha invertit en l'eix mediterrani, hi ha una sola via de tren entre Castelló i Amposta, no s’ha desdoblat la Nacional II, l’aeroport del Prat està supeditat als interessos de l’aeroport de Barajas, no hi ha connexió amb una terminal de mercaderies al port de Barcelona, etc.




PER RAONS SOCIALS


El dèficit fiscal de 16.500 milions d’euros anuals no permet una inversió pública adequada a les necessitats de l’estat del benestar en sanitat, educació i serveis socials.

El dèficit fiscal acumulat durant dècades ha provocat un deute que s'ha reduït amb retallades. 

Si Catalunya disposés de tots els impostos no caldria fer cap retallada.

Catalunya és contribuïdora neta al sistema de Seguretat social espanyol. El saldo acumulat a Catalunya entre 1995 i 2010 ha estat de 24.774 euros de superàvit i el de la resta de l'Estat espanyol en el mateix període de 86.332 de dèficit. La taxa d'ocupació a Catalunya és més alta i el salari mitjà, també. La República Catalana assegurarà les pensions i les podrà millorar.



La fi del dèficit fiscal (16.000 MEUR) comportarà la creació de més llocs de treball i la reducció de l’atur i permetrà augmentar les prestacions d’atur i jubilació o reduir els impostos si es considera convenient.


COMENTARI

Segons els experts en comunicació de l'ANC és més convenient parlar de República Catalana independent que de Catalunya independent perquè el terme República porta implícita la fi de la monarquia i una regeneració política i democràtica (en la memòria col·lectiva encara hi ha el record de la República dels anys 30 del segle passat).

El dèficit fiscal és crònic d'ençà que Catalunya va ser sotmesa a Castella. La revista Sàpiens va publicar un interessant article «300 anys d'espoli» que podeu trobar a:

http://www.laxarxa.cat/documents/originals/Llibret%20espoli.pdf
L'espoli de l'Estat espanyol ha estat una constant dels últims 300 anys, manés qui manés.

Sobre les actituds es recomana expressar les idees amb seguretat: No dir «podria millorar» sinó «podrà millorar». Un altre argument per refermar la seguretat és fer veure que som molts els qui volem la independència.


També es recomana expressar-ho de manera que quedi clar que s'inclou a tothom en el projecte, per combatre la por d'algunes persones a sentir-se excloses: amb la República Catalana tothom millorarà. El govern de l'Estat perjudica a tothom qui viu aquí, sense fer distincions.

si t'interessa llegeix la segona part.




Rafael Castellanos i Llorens


dimecres, de juny 17, 2015

Anàlisi Resultats Eleccions 24M

Els resultats de les eleccions del 24 de maig

Amb aquest comentari, que també es va fer al final de la darrera Assemblea, volem demostrar amb xifres que el procés cap a la independència s'ha consolidat i no s'ha afeblit, com afirmen alguns.

Tal com feia el diari El Punt Avui del 26 de maig, si dividim els partits en tres blocs, el nombre de regidors de cada bloc l'any 2015 és el següent:


  • Bloc sobiranista (CiU, ERC, CUP) 6.094 regidors
  • Bloc pel dret a decidir (ICV, BCN en Comú) 358 regidors
  • Bloc unionista (PSC, PP, C's) 1.668 regidors


El nombre de regidors del bloc sobiranista és quasi 4 vegades el del bloc unionista i el bloc pel dret a decidir, tot i haver guanyat a Barcelona i en alguna altra ciutat important, té un nombre de regidors relativament baix en el conjunt de Catalunya.

Una altra dada. La diferència entre els blocs sobiranista i unionista ha augmentat respecte als resultats de l'any 2011, com es pot veure comparant les dades anteriors amb les del 2011, que exposem a continuació:


  • Bloc sobiranista (CiU, ERC, CUP) 5.343 regidors
  • Bloc pel dret a decidir (ICV, BCN en Comú) 400 regidors
  • Bloc unionista (PSC, PP, C's) 2.599 regidors



  • El bloc sobiranista ha passat de 5.345 regidors el 2011 a 6.094 regidors el 2015. Ha augmentat.
  • El bloc unionista ha passat de 2.599 regidors el 2011 a 1.668 regidors el 2015. Ha baixat.
  • El bloc pel dret a decidir ha passat de 400 regidors el 2011 a 358 regidors el 2015. Ha baixat.


Més dades en percentatges de vots sobiranistes i vots unionistes els anys 2011 i 2015:




2011                   
2015
Vots sobiranistes           
38%                     
45%
Vots unionistes              
38%                     
32%




El percentatge de vots era el mateix l'any 2011 i hi ha 13 punts de diferència el 2015.

Com es pot veure, el procés sobiranista s'ha consolidat.

I un comentari final per a Barcelona. Nombre de regidors per blocs:

Bloc sobiranista (CiU, ERC, CUP) 18 regidors
Bloc pel dret a decidir (ICV, BCN en Comú) 11 regidors
Bloc unionista (PSC, PP, C's) 12 regidors

Hem de tenir en compte, però, que hi ha regidors sobiranistes a BCN en Comú, com per exemple els del Procés Constituent. Només que n'hi hagi 3, ja hi hauria majoria absoluta 18 + 3 = 21. El nombre total de regidors de Barcelona és de 41.

Nota: La major part de les dades corresponen al diari El Punt Avui del 26 de maig del 2015.



Rafael Castellanos i Llorens

dimarts, de juny 16, 2015

Nou Secretariat Nacional

Qui és qui al capdavant del Secretariat Nacional?

El nou Secretariat Nacional va elegir el dia 16 de maig a Cardona els següents càrrecs:

President:  Jordi Sànchez
Vicepresidenta: Rosa Alentorn
Secretari: Jordi Vilarasau
Tresorera: Nuri Guillaumes

Jordi Sànchez (50 anys) és Llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia i va participar els anys '80 i fins al 1993 a la Crida a la Solidaritat, un moviment popular en defensa dels drets nacionals i la normalització del català, del qual fou un dels dirigents. Ha estat director de la Fundació Jaume Bofill, entitat referent en estudis socials sobre educació, immigració, etc. Abans de ser elegit era Adjunt al Síndic de Greuges de Catalunya.

Rosa Alentorn (54 anys) és Llicenciada en Química i experta en patents, ha estat coordinadora de la territorial de l'ANC de Viladecavalls i membre del Secretariat Nacional de l'ANC des del 2013. Ha estat la coordinadora de la campanya «Signa un vot per la independència».

Jordi Vilarasau (67 anys) és Doctor en Medicina i director d'Hospital, va participar en la constitució de l'Assemblea Territorial de Castelldefels, ha estat membre del Secretariat Nacional des del 2013, representant de la comarca del Baix Llobregat i organitzador de la Via Catalana en aquesta comarca.

Nuri Guillaumes (48 anys) és Llicenciada en Direcció i Administració d'empreses i des del 2011 ha format part de l'Assemblea Territorial d'Osona i a partir del 2013 ha format part del Secretariat Nacional. A partir del maig del 2014 va ser escollida Tresorera de l'ANC, càrrec que ha revalidat.

El Secretariat està organitzat en comissions que porten a terme les diferents tasques encomanades.

La nostra companya Lídia Alberich, que forma part del Secretariat Nacional, us pot informar d'altres detalls organitzatius, si teniu necessitat de conèixer-los.